Innobaix compleix 10 anys i tenim la intenció de celebrar-ho al llarg de tot el 2020. I ara que comença l’any -i les celebracions- és un bon moment per repassar la nostra història. Ho fem amb el nostre president, Lluis Bahamonde. Amb una llarga experiència al front de la farmacèutica Sumol Pharma, Bahamonde també és adjunt a la Presidència de Pimec. Amb ell parlem del present i el futur de les empreses del territori.

Innobaix es va crear a finals de l’any 2009, en un moment molt complicat per les empreses. Amb quina finalitat?

Innobaix va néixer amb la necessitat de generar una economia innovadora; no parlàvem de tecnologia sino de maneres d’afrontar la crisi d’una manera més creativa, impulsant la innovació oberta. Vam començar amb gestors externs, com ara en Xavier Marcet que ens va ajudar a obrir la ment cap a noves realitats: que els socis que integraven Innobaix, empreses grans, petites, ajuntaments i entitats, comencessin a treballar d’una manera cooperativa i col·laborativa. Es tractava de donar-los eines per poder canviar els processos i utilitzar la innovació com una eina de desenvolupament.

I s’ha aconseguit donar aquestes eines?

Al llarg d’aquest temps hem vist que aquestes empreses innovadores també necessiten recursos humans al mateix nivell, persones preparades per ser contractades aquí mateix, sense haver-les d’anar a buscar a altres regions. I per això ens vam involucrar en aspectes formatius, amb projectes amb alumnes de primària, secundària, FP i universitat.

També hem col·laborat amb l’Àrea Metropolitana, amb la Diputació de Barcelona, amb els ajuntaments, per estimular la creació i descobrir les empreses que ens necessiten. I hem començat a treballar per a elles. El que pretenem és impulsar projectes que tinguin un impacte a l’economia.

Com ha evolucionat l’entorn econòmic en aquests 10 anys?

Ara tenim uns reptes que no teníem el 2007, el 2008, el 2009: la Industria 4.0, la intel·ligència artificial, el big data, la robòtica… Son reptes als que s’enfronten totes les empreses. Fixem-nos, per exemple, en el canvi de paradigma pel sector de l’automoció. Les vendes han baixat un 38% però hem de tenir compte que hi ha un canvi de mentalitat i aquí hem d’ajudar a les empreses a entendre que han de fer algunes coses diferents de les que feien fins ara. Això també implica l’àmbit formatiu: fins ara es formava només en l’aspecte mecànic, però avui hi ha molts altres aspectes a tenir en compte i això s’ha d’integrar a l’FP i a la universitat.

Però hi ha empreses que tenen moltes dificultats per fer aquest canvi… Quines són les seves necessitats? Com les pot ajudar Innobaix?

La innovació ja forma part de l’ADN de les grans empreses que, d’alguna manera, són les empreses tractores. I el que volem és que impregnin d’aquest ADN a les petites i mitjanes que són les que més necessiten aquest suport. I com ho fem? A través del networking: perquè, en el fons, les grans empreses també necessiten de les petites i aquesta xarxa ajuda tot el sistema.

Quins són els reptes d’Innobaix, 10 anys després de la seva creació?

Necessitem arribar més al món empresarial, augmentar la base de socis, perquè això ens donarà més força. A última hora els recursos surten de les nostres empreses i dels projectes que es presenten a les administracions, però necessitem una filiació més important. I en això estem treballant. La relació entre les pròpies empreses constitueix un valor importantíssim per Innobaix. El Baix Llobregat i L’Hospitalet sempre han estat exemple de concertació entre sindicats empreses i institucions. Doncs això hem de portar-ho a la pràctica.

A més, hem de continuar treballant per fer les empreses més competitives, que generin llocs de treball qualificats, i per això treballem també l’aspecte educatiu, perquè si només ens dediquem a treballar una part del problema mai no el resoldrem. Cap problema té una sola solució, sempre n’hi ha diverses, i les hem d’abordar totes.

Quin és el prototip de soci d’Innobaix?

Nosaltres tenim un prototip clar que és l’empresa que vulgui créixer. Les grans empreses estan utilitzant la tecnologia per reduir la contractació de personal, per ser més rendibles, i així, l’activitat econòmica es trasllada a l’empresa petita, que és la que pot créixer ara mateix i per això s’ha d’adaptar. Passa el mateix amb les start ups o les empreses noves, formades per persones amb una titulació universitària o d’FP. I després hi ha els autònoms que, arran de la crisi, van haver de muntar els seus propis projectes d’autoocupació, persones amb molta experiència i potser no tanta formació. A ells també els hem d’ajudar perquè neixin i creixin i no morin. Fem un tutoratge amb les grans empreses, que estan disposades a ajudar-nos perquè també volen tenir una xarxa de petites empreses, proveïdors qualificats. I a més, així també evitem que aquests proveidors se’n vagin a la Xina o a Corea.

No som una patronal, no donem suport polític ni sectorial. Som una entitat que ajudem les empreses a posar-se al dia de tot allò que pot fer que el seu negoci sigui més eficient, més productiu. Els indicadors amb els que treballem són la reducció de l’atur, la millora de l’economia al territori i que les empreses siguin competitives a nivell nacional i internacional. I això és el que volem traslladar. Volem que el que s’integra, sigui proactiu en col·laborar amb nosaltres. Bé aportant coses per a altres empreses que, al final, també l’acabin beneficiant. Si generem riquesa, el retorn també anirà a les empreses que tenim. De vegades s’ha de veure les coses d’una manera generosa: es difícil que les empreses d’una zona funcionin si no generem riquesa al propi territori.