El blockchain està destinat a revolucionar les transaccions de tot tipus

Blockchain_1280x720

La quarta sessió del programa New Trends ha abordat una de les tecnologies de les que més es parla i, alhora, una de les més desconegudes. El blockchain està destinat a tenir un gran impacte en el mon de les transaccions comercials i hi ha qui creu que la transformació que ha d’aportar és tan rellevant com la que ha tingut internet. Entre ells hi ha Manuel Rodriguez, consultor tecnològic d’Atmira, que ha protagonitzat aquesta sessió.

El que més coneixem del blockchain és que és la tecnologia que fa possibles les criptomonedes. Però sabem com funciona? Es tracta d’una gran base de dades distribuida i compartida per una xarxa d’usuaris amb multiples nodes on s’emmagatzemen totes les transaccions de manera segura, oberta i anònima. Els nodes registren transaccions de tot tipus i són els anomenats miners els que graven aquestes transaccions a la xarxa i les afegeixen, com un bloc mes. Tots aquests blocs s’enllacen i van creant la cadena, de tal manera que la informació es va distribuïnt per tota la xarxa.

Tipus de blockchain

Les cadenes de blocs poden ser de diversos tipus. N’hi ha de públiques, on els usuaris són anònims i no hi ha cap intermediari. A aquestes cadenes hi pot accedir qualsevol persona. En són exemples destacats la ja coneguda bitcoin o l’Etherium. A les cadenes privades només s’hi pot accedir amb permís i cada cadena està control·lada per una única entitat, que guarda les bases de dades a servidors. Exemples d’aquest tipus de cadena són hyperledger, cordaR3 o Ripple. I finalment hi ha les xarxes híbrides, que són privades però sobre una infraestructura pública, i amb gestió compartida. En aquesta categoria hi entra la xarxa d’Alastria, un projecte independent amb suport d’entitats empresarials que ha nascut amb l’objectiu de definir un standard d’identitat digital amb validesa legal notaritzada, útil per temes administratius i legals.

Els reptes del blockchain

Les cadenes de blocs poden tenir utilitats en multitud de sectors. Per exemple, ja fa temps que es treballa en els smartcontracts, acords automatitzats i executables en el moment que es donen determinades condicions. S’utilitzen en dipòsits de garantia, transmissions de propietats, trading de mercaderies… També es podria aplicar en votacions digitals i, de fet, s’hi està treballant. Una altra de les utilitzats passa per la tokenització d’actius, és a dir, actius digitals amb contrapartides a la vida real. Per exemple, el crowdfundint té a veure amb aquest concepte.

Ara bé, la tecnologia del blockchain encara ha d’acabar de madurar i hi ha reptes que encara es plantegen: preu, velocitat, escalabilitat, vulnerabilitat a ciberatacs.. També cal una regulació legal, tot i que hi ha països com Singapur, Suïssa o Malta que ja hi estan treballant.

La sessió va acabar amb una sèrie d’exemples de diferents projectes que ja treballen amb el blockchain: el BBVA amb les transferències internacionals, Carrefour amb la traçabilitat alimentària, la digitalització d’històries clíniques o els processos productius a la indústria 4.0.

El blockchain està destinat a revolucionar les transaccions de tot tipus