Innobaix ha organitzat una nova edició de la jornada Innodona, per convidar a la reflexió sobre el paper de la dona en el món de l’empresa. En aquesta segona edició les protagonistes han estat dones directives de sectors tan diversos com la gastronomia, la industria o la política, que han explicat en clau de primera persona com han incorporat en el seu dia a dia nous estils de lideratge.

Prop de 80 persones, dones en la seva gran majoria, van participar en la II Jornada Innodona, que es va celebrar aquest dilluns al Citilab Cornellà, amb la col·laboració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La jornada, conduïda per la directora general d’Innobaix, Natàlia Mir, va servir per reivindicar una manera de liderar diferent, menys jeràrquica i més col·laborativa. No té perquè ser femenina, però moltes dones s’hi reconeixen. Aquest nou estil va estar present en totes les intervencions del matí, que va començar amb la participació d’Anna Hernández, directora de l’Agència de Desenvolupament Econòmic de l’AMB, que va animar a no caure en el foment dels estereotips: “Sempre es diu que lideratge i maternitat són incompatibles i això no és cert. Els països nòrdics és on més dones directives hi ha i també tenen un alt índex de natalitat. Jo mateixa tinc 5 fills i no m’ha sigut fàcil”. Hernández va convidar a trobar formules per afavorir que més dones arribin a llocs de lideratge: avaluació objectiva de les competències, afavorir el talent intern, potenciar la flexibilitat, tenir equips de treball mixtes i que tot això estigui ben implementat en els Plans d’Igualtat de les Empreses.

La psicòloga i coach Hermínia Gomà fa anys que forma persones directives. I ho fa des de la seva pròpia empresa, que va fundar amb l’objectiu que fos una empresa de dones per a dones. Això no vol dir que només hi treballin dones, però sí que les persones que hi treballen ho fan en col·laboració, sense jerarquies i respectant les necessitats de tothom. Les assistents van participar a un taller en que Gomà va explicar les característiques que, segons ella, ha de tenir una persona que lidera persones: amb una visió general del projecte, més estratègica que tàctica, més negociadora que lluitadora o més prioritzadora que solucionadora. Això, segons ella, de vegades va en contra d’algunes maneres de treballar habituals en les dones, amb un caràcter més executiu que directiu: “Molts directius i directives tendeixen a fer, fer, fer i no tant a dirigir. Si fas, no delegues. Si volem exercir el càrrec de veritat, hem de deixar treballar l’equip”. I ho confirma amb un detall anecdòtic: “Com més trastos i papers a la taula menys directiva estàs sent”.

Taula rodona

La segona part de la jornada va estar protagonitzada per sis dones que treballen en sectors molt diferents i que, precisament per això, van incorporar-hi experiències ben diverses.

Ada Parellada és cuinera, empresària, propietària del restaurant Semproniana, Creu de Sant Jordi 2016 i consellera de l’Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Comerç. Prové d’una família dedicada a la restauració, un àmbit tradicionalment femení però que en els darrers anys sembla copat per un gran nombre de xefs masculins. Un aspecte en el que ella no hi acaba d’estar d’acord: “Les estrelles Michelin donen prestigi, però son el 2% del sector i nosaltres hem de vetllar per les persones que no poden triar”. Parlava del gran gruix de les persones que treballen al sector de la restauració que, molts cops per falta de formació o per origen, no tenen altra opció: “Som grans absorbidors de persones en risc d’exclusió social, perfils que no tenen accés a altres entorns laborals. I no poden triar”. I, les persones que poden triar, sovint trien deixar-ho, especialment si són dones, perquè la restauració té uns horaris molt difícils de conciliar amb la vida personal i familiar. En aquest sentit, Parellada defensa un canvi de mentalitat, menys dependent de la demanda immediata al restaurant i més pròxima a la planificació dels àpats, la qual cosa redundarà en les condicions laborals de les persones que treballen al sector.

Catalina Balseiro és responsable d’innovació a Aigües de Barcelona, una gran empresa on les dones són cada cop més. Segons el seu parer: “Cap empresa ha de perdre l’oportunitat de tenir la visió de les dones a l’hora de liderar”. Ella, que és enginyera, reclama més referents en l’àmbit de les carreres tècniques, les anomenades carreres STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) perquè, segons les dades que va donar, només un 30% de les noies estudien carreres tècniques i, d’aquestes, un 8% són enginyeries i un 3% informàtica: “Anem pel bon camí, però no és una etapa superada. Hem d’atrevir-nos i estar disposades a agafar les oportunitats que se’ns presentin, sense posar-nos limitacions. Que les limitacions les posin els altres”.

Montserrat Figuerola va aportar la visió del sector sanitari, un dels més feminitzats del mercat laboral. Ella és metge però fa anys que no exerceix amb pacients. És gerent de l’Hospital de Bellvitge i la regió sanitària Metropolitana Sud i va aportar algunes dades interessants: a l’Atenció Primària el 80% del personal són dones i a l’Hospital de Bellvitge aquest percentatge baixa al 72%. Entre el col·lectiu de metges el 53% són dones, però entre els MIR ja són un 55% i a les facultats de Medicina ja són moltes més les dones que els homes: “Però si mirem en l’àmbit del coneixement hi ha poques dones que siguin caps de servei. A l’Hospital només en son 9 (un 32%) i 3 d’elles han entrat en els dos últims anys”. Parlant de lideratge, la Dra. Figuerola reivindica el paper de la xarxa: “Avui es impossible pensar en lideratge i innovació si no és generant xarxes. Sembla que el món digital ja ens hi porta, però són xarxes que s’han de pensar. Les estratègies relacionals hi han de ser”.

Maria Teixidor va fer una de les intervencions més intenses de la jornada. És advocada i presidenta de la comissió Dona i Empresa de Pimec, però està molt vinculada al món del futbol femení. Va explicar la seva experiència a la junta del FC Barcelona que va decidir professionalitzar la secció femenina de futbol i com va haver de trencar moltes barreres internes. Per exemple, adaptant els serveis mèdics del club a les necessitats d’un grup de persones amb problemes com la maternitat, el cicle menstrual o el manteniment del sòl pelvià. Creu que la recent eclosió de l’equip del Barça és fruit d’un gran esforç per empoderar i visibilitzar el talent que hi havia: “No es tracta només de perseguir somnis. Vivim en un sistema que no ens contempla i hem d’aprofitar la crisi que tenim a sobre per apropar-nos a aquesta nova societat que ens demana estar preparats per qualsevol cosa. El lideratge femení no té a veure amb la dona sinó amb una manera de veure el món”. Com a responsable de la comissió Dona i Empresa de Pimec, Teixidor està impulsant un informe que analitzi la contribució de les dones a l’economia, perquè creu que falten indicadors que permetin tenir aquestes dades i utilitzar-les per impulsar polítiques amb perspectiva de gènere.

El sector industrial també va estar representat a la jornada Innodona. Esther Piquer és responsable de Smart Factory i digitalització de la producció a Seat. Enginyera informàtica de formació, treballa a una empresa amb una plantilla de prop de 15.000 persones, el 21% de les quals són dones. Ara bé, al departament de producció hi ha 24 managers i només 4 són dones. Malgrat que és una empresa molt masculina, ella considera que no és masclista: “Alguns dels meus companys homes m’han reconegut que han canviat la forma de treballar i també han canviat les dinàmiques de les reunions”. De fet, explica que ella va ser una de les persones encarregades de canviar el sistema de lideratge a Seat, que ara és menys jeràrquic i més matricial, tot i que reconeix que es va trobar amb algunes reticències per part de determinades persones, que la menystenien per ser dona i jove.

L’última en intervenir va ser Lourdes Borrell, consellera del Consell Comarcal del Baix Llobregat, que va aportar la visió de l’àmbit de la política. Ella és regidora al seu municipi, Sant Feliu de Llobregat, d’on va arribar a ser alcaldessa. Precisament, el polític va ser un dels primers en feminitzar-se, tot i que va ser necessari implementar un sistema de quotes perquè això passés. Borrell va explicar que entrar en política és un temps de la teva vida que dediques a la societat i que tota dona política ha hagut de sacrificar part de la seva vida privada: “El meu marit va estar dos anys enfadat amb mi i la meva filla, adolescent llavors, em deia que la vigilava des dels cartells electorals”. També va deixar palès que es van haver de trencar estereotips perquè es considerava que una dona podia liderar regidories com educació o benestar i família, però no hisenda o la mateixa alcaldia. Entre les assistents a la jornada, l’alcaldessa de Gavà Gemma Badia, escoltava amb atenció les seves paraules.