Com fer que la informació pública arribi als joves

Com fer que la informació pública arribi als joves

Una de les novetats de l’Innobus 2021 va ser la participació del Consell Comarcal de Baix Llobregat. Per primer cop, una administració pública presentava un repte als equips participants i la solució que van proposar va ser una de les finalistes. Encara que no guanyés, els responsables del Consell han volgut conèixer la proposta amb més calma i per això han convidat l’equip que va treballar la idea a presentar-la a la seu de Sant Feliu.

Sílvia Santos, Marc Abelló, Albert Sardà i Ferran Bonilla van estar treballant en un repte per millorar la comunicació per part del Consell Comarcal cap els joves, per fer-los arribar les polítiques públiques que els interessen.

L’equip va fer un estudi a 80 joves i van constatar que la informació no solament no arriba al públic potencial sinó que les administracions acostumen a tenir-la molt dispersa en diferents espais. El projecte consisteix en una web-app per unificar tota la informació en un sol lloc, de tal manera que li mostri la més rellevant a cada persona que la visiti. Es fonamenta en un algoritme similar al de les xarxes socials, que permet fer arribar als usuaris una informació personalitzada, en funció dels seus gustos i necessitats, però també a través de les interaccions de les persones usuàries. El públic jove té molt en compte l’activitat de les seves amistats i per això s’hi inclouen ressenyes, que permeten puntuar cada esdeveniment.

El projecte s’ha presentat al Consell Comarcal, amb la presència de la presidenta de l’entitat, Eva Martínez, i les conselleres de Joventut i de Turisme, que han valorat molt positivament la idea. Ara se n’estudiarà la viabilitat i s’analitzarà la possibilitat de fer-la realitat.

Un octubre femení i social

Un octubre femení i social

La tornada de les vacances d’estiu ha estat plena d’activitat a Innobaix. A més del programa Innodona, hem celebrat el Cicle Emprenedoria en femení per a la transformació social, en col·laboració amb la Unió de Cooperadors de Gavà. També hi ha hagut dues sessions formatives per a empreses de l’àmbit social, impartides per l’escola de negocis Eada i amb la col·laboració de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat. I el millor de tot, han tornat les activitats presencials.

El programa Innodona va començar amb la gran trobada d’emprenedores i empresàries del 27 de setembre, però ha continuat durant l’octubre amb un seguit de webinars sobre temàtiques diverses, a càrrec de diferents components de Dones Que Inspiren. Els més exitosos han estat els impartits per Núria Mañé, experta en comunicació i xarxes socials, que, en dues sessions, va donar eines per a la creació d’estratègies de comunicació i de Linkedin. La Mireia Salvador Branera ens va fer reflexionar sobre la innovació i sobre com afrontar el projecte empresarial a través de l’art, una sessió molt introspectiva que va ajudar a posar llum a les idees d’algunes de les assistents. També va ser molt inspiradora la sessió que va impartir l’emprenedora i inversora Helena Torras, que va explicar en primera persona la seva trajectòria i tots els aprenentatges que li han suposat els èxits i els fracassos. La Náyade Navarro va tocar qüestions relacionades amb les vendes, un veritable cavall de batalla per a moltes emprenedores, i va donar eines per superar algunes de les pors a l’hora de posar valor els propis projectes. L’última sessió, a càrrec de la realitzadora Isabel Castells, va ser per conèixer el món de l’audiovisual, amb trucs per gravar i editar els propis vídeos.

El Cicle Emprenedoria en femení per a la transformació social l’hem fet en col·laboració amb Tàndem Social i la Unió de Cooperadors de Gavà i ens ha servit per reflexionar sobre el paper de les dones en el món de l’empresa. D’una banda, analitzant perquè els projectes liderats per dones tendeixen a fracassar més i quines són les barreres amb que es troben. L’emprenedoria en femení té uns aspectes clau que cal tenir en compte i que ens van explicar la Sara Cuentas i la Joana Visa. Però per superar aquestes barreres és important tenir referents i en vam conèixer alguns durant la segona sessió del cicle, amb bones pràctiques que fugen del marc capitalista tradicional. I és que els valors que aporten les dones al món econòmic poden arribar a ser un motor del canvi.

Acabant el mes, diferents projectes socials han tingut l’oportunitat de participar en un programa formatiu Projectes i model de negoci social, a càrrec de Ferran Núñez, de l‘escola de negocis Eada. I és que, per més valors socials que tingui un projecte, és imprescindible garantir-ne la supervivència amb un model de negoci adequat i una bona proposta de valor. Núñez considera que cal posar-hi cor i passió per conèixer bé el client i adaptar-se a allò que demanda. Eines com el Lean management o el Business Model Canva són aplicables a qualsevol tipus d’empresa i els assistents van saber en què els pot beneficiar. Però cal pensar en el futur i conceptes com creixement, innovació o internacionalització també han d’estar en l’estratègia d’aquests projectes. Són les claus de l’última sessió del programa, que s’ha fet amb la col·laboració de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat.

La Jornada InnoDona reinvindica el paper de l’emprenedora

La Jornada InnoDona reinvindica el paper de l’emprenedora

“No sóc botiguera: sóc empresària”, amb aquesta declaració de principis van començar les primeres xarxes d’emprenedores al Baix Llobregat, ja fa prop de 10 anys. Vicky Castellanos, consellera de la Dona del Consell Comarcal del Baix Llobregat ha explicat aquest procés en la seva intervenció en la jornada InnoDona, un matí en que s’han trobat prop de 100 dones per parlar d’emprenedoria i sororitat, de networking i del valor d’allò femení en el món de l’empresa.

La Jornada InnoDona dóna inici al programa del mateix nom, un programa que ha nascut per quedar-se i que té l’objectiu de donar eines i suport a les dones empresàries i emprenedores, a través de la xarxa. Per això, Rosaura Alastruey, experta en networking, ha donat les claus per aprofitar els contactes: no es tracta de conèixer molta gent, sino de fer contactes útils i per això cal mantenir-los, cuidar-los i aprofitar-los. Alastruey reivindica l’estratègia a l’hora de fer networking, però a més d’estratègia cal posar-hi el cor.

Durant la jornada s’han presentat diverses entitats, públiques i privades, que treballen per i amb les dones: donant suport econòmic, estratègic, divulgatiu o administratiu. Les presentacions, a més d’informatives, han estat molt inspiradores per a les assistents, algunes de les quals han participat activament al col·loqui que ha tancat l’acte.

Quines entitats s’han presentat?

Anna Hernández ha presentat l’Agència Econòmica de l’AMB, de la qual és directora. Ha anunciat que l’entitat treballa en la creació del Pacte Metropolità per la Igualtat de Gènere i el Pla Metropolità de Suport a les Dones i la incorporació de mesures per incorporar la perspectiva de gènere en tots els àmbits.

Lourdes Borrell, consellera de Desenvolupament Econòmic i Estratègic del Consell Comarcal del Baix Llobregat ha parlat del paper de les institucions en el desenvolupament econòmic del territori i ha posat en valor el paper de les dones. Borrell ha reivindicat la mirada femenina en els llocs de presa de decisió i s’ha felicitat perquè aquesta presència és cada cop més habitual.

Roser Xalabarder és la presidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç i ha posat sobre la taula algunes dades d’interès sobre la presència femenina al món de l’empresa. Les dones son el 60% de les persones que obtenen un títol universitari i, en canvi, només el 4’5% arriben a la direcció general d’una empresa. Una pèrdua de talent que cal revertir, tenint en compte que les dones tenen uns valors i un estil de lideratge diferent del dels homes.

Montse Barceló és una d’aquestes (poques) directives en llocs clau de presa de decisions i, juntament amb altres 60 dones, forma part de We Rock Capital, un grup de business angels que inverteixen en projectes liderats per dones. Fa només dos anys que funcionen i ja han invertit en 3 projectes d’èxit. L’objectiu és acompanyar en el procés de desenvolupament d’aquestes empreses i per això demanen no ser les úniques inversores. De fet, les seves inversions no superen els 50.000€, que aporten de manera sindicada.

Mireia del Pozo dirigeix un programa de ràdio dedicat a les dones, que ja va per la sisena temporada. Però també ha presentat a la jornada InnoDona el Centre d’Estudis de les Dones d’Europa, que promou societats sense desigualtats de gènere i treballa amb institucions públiques i privades, associaciones, organitzacions i empreses. Actualment compten amb 6 programes en funcionament, però ha explicat especialment el programa Dona Reinventa’t, destinat a dones autònomes i emprenedores.

Vicky Castellanos, la consellera de Feminismes, Gent Gran i Diversitat Sexual i de Gènere del Consell Comarcal del Baix Llobregat ha parlat de com ha evolucionat el concepte feminista al llarg de les últimes dècades i ha destacat com es treballa des del Consell de les Dones en aspectes com el desenvolupament del talent femení, la bretxa salarial i la transformació digital. També ha anunciat la pròxima edició del Congrés de les Dones del Baix Llobregat, que l’any que ve celebrarà la seva sisena edició.

Ariadna Belver ha parlat de 50 a 50 lideratge compartit, una entitat sorgida l’any 2017 de l’Observatori Dona, Empresa i Economia. La formen més de 100 dones i funciona com a grup de pressió per tal d’avançar cap al compliment de l’ Objectiu 5 de l’Agenda 2030 de Nacions Unides. És el que es refereix a la participació plena i efectiva de les dones i a la igualtat d’oportunitats de lideratge en tots els àmbits de presa de decisions en la vida política, econòmica i pública. Belver, que ha confessat no haver viscut discriminacions en el seu sector, reconeix que encara falta molta feina per fer per assolir aquesta igualtat, començant per les pròpies creences de les dones.

L’última entitat que s’ha presentat ha estat Dones Que Inspiren, el projecte més jove dels que hem conegut, amb només un any de vida. La seva fundadora Marta Gimeno ha explicat que va decidir-se a crear-lo en plena pandèmia, quan li van arribar fins a tres missatges de dones emprenedores que van decidir tirar la tovallola. Dones que Inspiren la formen 40 dones de diversos àmbits que treballen de manera conjunta per evitar aquests abandonaments, oferint ajuda a les emprenedores que la necessitin.

El programa continúa

El programa InnoDona 2021 no s’acaba amb la jornada. Al llarg del mes d’octubre s’ha organitzat un cicle de webinars, precisament a càrrec de professionals de diversos àmbits de Dones Que Inspiren. Està previst que el programa es converteixi en un dels referents d’Innobaix en les pròximes edicions.

Què vol dir transformació digital?

Què vol dir transformació digital?

La transformació digital té a veure amb la tecnologia, sí, però no és només això. Engegar un procés d’aquest tipus té més a veure amb estratègia empresarial que amb comprar ordinadors i programes informàtics. Per això, el Programa X digitalitzar el teu negoci, que s’ha desenvolupat durant el mes de juliol, ha anat a càrrec de l’escola Eada.

Òscar Beà és professor de l’escola Eada i també és dedica a acompanyar i assessorar empreses en el seu procés de transformació, especialment les micro, petites i mitjanes empreses. De fet, aquest ha estat el públic majoritari del programa. Segons Beà, sovint hi ha una idea equivocada del que suposa la transformació digital: “és un tema estratègic. Primer cal entendre l’empresa i els seus objectius, la tecnologia només es un facilitador.” Per això creu que afecta totes les empreses, siguin de la mida que siguin. Ens explica que sovint es troba amb responsables d’empreses que no s’identifiquen amb aquest concepte, que el veuen massa llunyà pels seus negocis, però ens posa un exemple molt clar: “si transformes un procés i un excel t’hi ajuda, això ja és transformació digital. Primer la transformació, després el digital“. El secret és aquest, que la tecnologia serveixi per prendre decisions. “Un dels alumnes m’ha explicat que ara entén que comprava tecnologia sense saber perquè ni amb quin objectiu. 

L’objectiu del curs era donar elements per entendre què és la transformació digital i quins factors hi estan implicats. Els 10 participants han conegut eines i mètodes, que s’han treballat en grup i amb l’acompanyament del formador. A més de les 6 sessions, hi ha hagut un procés de mentoratge per ajudar cada persona a afrontar el seu propi procés.

Projecte Innobus: “Poder compartir temps amb les noves generacions és molt enriquidor per als nostres negocis”

Projecte Innobus: “Poder compartir temps amb les noves generacions és molt enriquidor per als nostres negocis”

Nhood és una empresa de serveis immobiliaris, que gestiona el centre comercial Alcampo Sant Boi i Xperience Sant Boi. Un dels reptes d’aquesta empresa és apropar-los a diferents tipus de públics i és per això que van plantejar-lo als joves participants de l’Innobus 2021. La resposta que els han donat ha resultat guanyadora del programa. Parlem amb Daniel Lorenzo, director de màrqueting i innovació de l’empresa.

Perquè heu decidit participar en aquesta edició de l’Innobus?

Per nosaltres és molt important estar presents en els territoris on treballem, volem tenir un paper actiu dins les comunitats, un paper que vagi més enllà dels nostres centres comercials. La innovació i l’emprenedoria són part del nostre propòsit empresarial, així que poder participar en projectes que les promouen és molt important per a nosaltres. En el cas de l’Innobus, des del primer moment ens va semblar una iniciativa molt interessant, ja no només per als participants que s’enfronten a casos reals sinó per a les empreses, ja que el poder compartir temps amb les noves generacions és molt enriquidor per als nostres negocis.

Com veu triar el repte que heu plantejat als innobusers?
El repte que hem plantejat és una situació real dins del nostre negoci, vam pensar que seria molt interessant veure el punt de vista d’aquests participants sobre aquesta situació i conèixer la seva opinió sobre com els espais comercials podem connectar amb les noves generacions en un món cada vegada més dinàmic i amb tendències més volàtils.

“Poder compartir temps amb les noves generacions és molt enriquidor per als nostres negocis”

Què li sembla la solució que li han plantejat? Es viable? Creu que es podria tirar endavant?
La proposta és molt interessant i va molt en la línia dels projectes que ja estàvem treballant per a aquest centre, així que ja veient la proposta definitiva podria ser molt positiu poder seguir col·laborant.

Com ha estat la relació amb l’equip? Creieu que pot haver alguna continuïtat amb el seu treball?
La veritat és que la jornada que vam poder compartir amb l’equip va ser molt productiva, el poder compartir i escoltar la visió de les noves generacions ens permet poder fer evolucionar els nostres negocis. Per que no, aquest tipus d’iniciatives permeten connectar persones i a partir d’aquí ja és tasca nostra veure com podem crear sinergies. Nosaltres intentem ser una empresa oberta i que busca la co-construcció dels projectes així que intentarem buscar possibles vies de col·laboració.

Ponts de diàleg entre empreses i administracions

Ponts de diàleg entre empreses i administracions

El passat mes de novembre vam organitzar una trobada entre representants de les administracions locals del territori per saber com es podia ajudar les empreses després del impacte provocat per la pandèmia. Uns mesos després, hem tornat a convocar-los perquè ens expliquin què han fet en aquest temps. I hem aprofitat per crear ponts de diàleg entre l’administració i les empreses.

Només han pogut ser tres, però podrien haver estat moltes més. Hi havia interès, per part de les empreses, a connectar amb els serveis de promoció econòmica dels ajuntaments per ajudar l’economia del territori. El passat 13 de juliol Rafael Zarza, d’AvantGrup, Xavier Roma de Naeko i David Arenas d’EMR Software van tenir ocasió de posar sobre la taula algunes de les seves preocupacions. En general, les empreses demanden més comunicació amb les administracions i també un vincle més estret, per conèixer millor i més a fons els seus problemes.

Però la jornada va començar amb la posada en comú d’algunes bones pràctiques que han dut a terme des dels ajuntaments, especialment a partir de la crisi. La feina dels departaments de promoció econòmica es fa pensant en les empreses i és per això que una jornada com aquesta és de gran utilitzat per conèixer les necessitats del territori i poder adaptar els projectes a allò que realment necessiten.

En l’àmbit de les ajudes públiques i finançament es treballa, sobretot, en aprofitar bé els recursos però també s’ajuda les persones a reinventar-se, a provar nous models de negoci i, fins i tot, a crear vincles entre col·lectius que, per sí sols, no interactuarien.

Un altre dels aspectes clau en el que es treballa des dels municipis és en la capacitació empresarial, des de jornades a cursos, passant per propostes de caràcter supramunicipal o iniciació a la innovació.

A més, hi ha diverses iniciatives per ajudar a accelerar els negocis, moltes de les quals estan vinculades a la tecnologia, com la creació d’apps o eines digitals de gestió.

La jornada, que va durar dues hores, va estar moderada per Lali Oms, però va comptar amb la participació activa de totes les persones participants, que van tenir clar que cal que empreses i ajuntaments treballin de forma conjunta.