Adrián González Ortega ha repetit aquest any com a participant del programa Innobus. No ha guanyat el premi en cap de les dues ocasions, però per a ell, el veritable premi son les persones que ha conegut i que l’han ajudat tan a nivell personal com professional. Enginyer informàtic, aquest emprenedor de 24 anys creu que la tecnologia ha de millorar la vida de les persones i aquest és l’objectiu del seu propi projecte, amb el que ha guanyat diversos premis i reconeixements.
Has participat al programa Innobus durant dos anys consecutius. Què et va motivar a repetir l’experiència aquest darrer any?
He repetit perquè tenia ganes de conèixer altres innobusers. L’any passat ja em vaig endur amics per a tota la vida i enguany també he conegut gent amb la qual m’agradaria col·laborar en futurs projectes. A més, buscava poder parlar amb empreses per al meu propi projecte i buscar col·laboracions. Crec que és molt útil i sempre m’agrada poder conèixer com es treballa a totes les empreses.
L’any passat ja tenies en marxa el teu propi projecte, Lopako. Com ha evolucionat desde la teva primera participació a l’Innobus?
El primer any es va centrar més en la creació i estava desenvolupant el producte. Aquest any, l’objectiu ha estat la validació. Estava buscant institucions per poder provar el robot. Per això, em venia molt bé venir a l’Innobus també aquest any, ja que he pogut parlar amb l’Hospital de Bellvitge i amb diferents empreses que em poden ajudar a portar l’eina a diferents llocs. M’ha agradat molt aquest any.
En què consisteix el projecte Lopako?
És una tecnologia d’acompanyament destinada a la gent gran i a pacients amb Alzheimer. Bàsicament, és una eina que ajuda tant a acompanyar com a estimular aquestes persones. La clau és que utilitza els propis gustos i records del pacient, per tant, és personalitzat al seu perfil. D’aquesta manera, el robot va aprenent sobre l’usuari i l’ajuda a estimular-lo per alentir el deteriorament cognitiu. A més, és un company amb qui pot parlar en moments de solitud. I el cuidador també està tranquil perquè té una eina amb la qual es pot comunicar amb el pacient.
En aquest any també has tingut diversos reconeixements. Fa poc has estat en una competició d’impacte social a Madrid.
Sí, vam anar a Madrid a la competició d’impacte social. Malgrat no estar constituït com a empresa, em van premiar pel potencial d’impacte positiu. Aquest reconeixement m’ha proporcionat dues ajudes clau: m’han donat un programa d’acompanyament per aconseguir les mètriques d’impacte social per al meu projecte, i també un acompanyament econòmic de 1000 €.
Tornant a l’Innobus, quin tipus de contactes i col·laboracions t’han aportat les dues edicions del programa?
Les aportacions han estat molt útils. Quan parlo de contactes, em refereixo sobretot als companys. L’any passat, per exemple, vaig conèixer dues persones que m’han ajudat i m’han donat consells i junts hem anat a molts esdeveniments, com el Mobile World Congress o l’Smart City. Aquest any, l’enfocament ha estat més tècnic: estem parlant amb dos companys per ajudar-me sobretot amb la part d’intel·ligència artificial i amb la validació científica.
A més, per la banda de Telefónica, estem acabant de parlar per poder tenir una mentora de Wayra que vaig conèixer l’any passat, amb qui vaig estar parlant, i que potser em mentoritzi també el projecte.
Quina és la projecció de futur per a Lopako? Què esperes aconseguir a llarg termini?
La projecció és anar portant aquesta eina a diverses residències i centres de dia d’Espanya. Volem realitzar un quadre d’atenció una mica més personalitzat. Tenint en compte que Espanya és un país que està molt envellit, el que busquem és que, encara que augmenti la quantitat de pacients, no es deixi de banda la cura més personalitzada. Per tant, l’objectiu principal és que la majoria de residències tinguin una eina com Lopako per poder atendre “de forma humana” a tots els pacients possibles.