La jornada Innolíders, organitzada per Innobaix cada dos anys, ha aplegat prop de 60 persones al Citilab Cornellà per reflexionar sobre el lideratge en el context actual. La ponència principal de la sessió ha anat a càrrec de l’aventurer i emprenedor Albert Bosch, que s’ha sumat després a la taula rodona sobre el repte de liderar, amb Ximo Soler, executiu de Marlex, i Núria Salan, vicepresidenta de la Societat Catalana de Tecnologia. La directora general d’Innobaix, Natàlia Mir, ha actuat de moderadora.
Albert Bosch, reconegut aventurer, ha obert la jornada compartint la seva visió integral del lideratge, que, segons la seva experiència, va molt més enllà de la simple gestió d’equips o la persecució d’objectius. Bosch parla de valors i en les seves conferències explica com els ha anat aplicant al llarg dels anys, després d’entendre que molts dels grans problemes del planeta sorgeixen d’una “actitud superba per part de la humanitat, i especialment dels homes.” El lideratge, recalca, requereix una visió clara, una estratègia, un pla d’acció i uns objectius compartits amb l’equip. Sense aquesta visió inicial, és impossible que un projecte funcioni. Les seves aventures, com la participació en diverses edicions del ral·li Dakar o l’expedició en solitari a l’Antàrtida, li serveixen com a metàfores per explorar el món i entendre noves visions.
Bosch deixa clar que vivim en un entorn “incòmode, incert, complex i perillós”, no pas en l’“entorn controlat” d’un camp de futbol o una pista de tennis. Adverteix de la gran velocitat del canvi que estem vivint i recalca que “no tenim ni idea de com ens afectaran tots aquests hipercanvis geopolítics, de regulació, d’hàbits o de tecnologia”. Per tant, el lideratge ha d’incorporar i acceptar aquesta incertesa per “visionar i liderar el nostre futur”. I conclou que aquest món de canvis i incerteses pot ser un escenari de grans oportunitats i de grans transformacions, si s’entén on estem i què fem.
La taula rodona, moderada per Natàlia Mir, ha aprofundit en les habilitats de lideratge necessàries avui dia i cadascun dels ponents hi ha aportat la seva visió.
Com a expert en transformació digital, gestió del canvi i experiència de client, Ximo Soler ha posat el focus en la flexibilitat laboral i la conciliació, que son els elements més demandats pels candidats, fins i tot per davant del salari. Remarca que les organitzacions més competitives en termes de captació de talent han de tenir molt clars aquests aspectes, especialment amb les noves generacions que estan entrant al mercat laboral. Soler destaca que ara “la vida està en el centre” i que “la gestió del futur s’ha de basar en la confiança”. I ho il·lustra amb exemples d’empreses planes on es treballa en remot, amb líders més joves que els seus managers, i que això “fa 10, 15 o 20 anys era impensable”. Aquest model busca la conciliació i la diversitat, ja que “la conciliació acompanya bastant la diversitat”.
També la Núria Salán defensa la diversitat en els equips com a font d’enriquiment i innovació. Salan, que és enginyera química, professora a la UPC i gran divulgadora del talent femení STEM, ha explicat que un equip molt divers pot considerar tots els punts de vista i aconseguir resultats més inclusius. I fa una crida a la visibilitat de les dones, ja que sovint “la manca de visibilitat no és que nosaltres no ens la donem, sinó que és l’entorn”. Ha esmentat el síndrome de la impostora, que afecta moltes dones que posen en dubte el seu propi valor, malgrat la seva preparació i experiència. La professora recalca la importància del coneixement i la previsió en la presa de decisions i ha posat com a exemple l’expedició polar del capità Scott, que va fallar per no preveure que el zenc de les soldadures es desfeia a baixes temperatures, contaminant el combustible i els aliments. En contrast, Shackleton va prioritzar en la seva expedició el retorn de tot l’equip, un exemple que ha qualificat de “lideratge intel·ligent”. Gran amant de les metàfores i les històries, Salan també ha parlat de la gestió dels equips posant com a exemple les colles castelleres: “mentre van ser només de nois no van passar de vuit pisos, en el moment que les colles castelleres es van fer híbrides, van arribar a deu pisos”. Un altre aspecte que ha subratllat com a molt rellevant és la necessitat de l’acompanyament masculí en el lideratge femení, citant el cas de Pierre Curie, que va refusar un Premi Nobel per exigir que també es reconegués la seva esposa, Marie Curie.
Albert Bosch, que és un apassionat de l’esport, ha tingut com a objectiu viure de la seva passió, encara que en ocasions no li hagi sortit com esperava. Valora els seus èxits i fracassos, després de seguir el consell del seu pare de no deixar d’estudiar. Subratlla la importància de l’ambició, el compromís i el coratge en el lideratge. Ha assenyalat que l’ambició és un tret sovint associat als valors masculins, però que les dones no han de tenir vergonya de ser ambicioses. També adverteix que la por és “el pitjor enemic del bon lideratge” perquè genera toxicitat, bloquejos i pot contaminar organitzacions senceres. La gestió de riscos, explica, no implica gaudir del risc, sinó acceptar-lo com a part de la creació de valor i la innovació. La confiança en un mateix i en l’equip és l’antídot a la por.
En la part final de la jornada, s’ha obert un debat amb el públic assistent, en què s’ha mencionat la gestió del lideratge en les administracions públiques i com fomentar-lo en tots els àmbits de la vida, des de les edats més joves.
La jornada Innolíders es una iniciativa d’Innobaix en cocreació amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona i amb el suport de la Diputació de Barcelona.